Els masaais, una tribu genuina

Aquesta dona és cega. Viu a una de les manyates (poblats) que envolten el parc natural de Masai Mara. Passa bona part del seu temps fent abaloris masais que posteriorment es venen als mercats. La seva realitat i la meva disten tant que ni m’atreveixo a pensar que passa per la seva ment.

De les 42 tribus que hi ha a l’actualitat a Kenya, la dels Masaais és la més genuïna, la que millor ha preservat les seves arrels desafiant el pas del temps. Peter, el cap del poblat, m’explicava fa uns dies que havia estat una vegada a Nairobi i que la contaminació i la multitud no li havien agradat. Va tornar-se cap el seu poblat amb la voluntat de no tornar mai més a la capital…..

No tothom pot triar…

Dues dones i els seus respectius fills. Cap de les dues té gran cosa, la diferència entre una i altra és que una ha triat viure de forma simple i l’altra simplement no ha pogut triar.

New look

Aquí va una foto amb el meu nou look africà perquè no us agafi de sorpresa divendres quan torni.

Millor segueixo de periodista que per model no serveixo….

A reveure.

Efectes secundaris del Lariam

Són les pastilles que m’estic prenent per evitar contraure la malària per una picada de mosquit (per ser més rigurosa hauria de dir de mosquita, que són les que piquen). Avui, hem anat a dinar a Uper Hill Spring, un restaurant familiar a l’aire lliure on hem pogut gaudir de bona música africana en directe i d’un espontani xinès que ha volgut contribuir amb una cançó  del seu país davant la sorpresa i les rialles dels kenians i kenianes autòctocns (i és clar la Cèline i jo, de Berna i Barcelona, respectivament).

Durant el dinar John ens ha explicat que un voluntari britànic que ha freqüentat Kenya diverses vegades va acabar suicidant-se fa dos anys com a conseqüència dels efectes secundaris d’aquesta marca de píldores antimalària. I és que entre els seus efectes hi ha el de les al·lucinacions i les alteracions psicòtiques que el van portar a tallar-se el coll sense una explicació raonable.

Una trista història…..

Jo compto els segons per tornar. No sé si són els efectes del Lariam que em provoquen ansietat o que trobo que ja he xuclat tot el que havia de xuclar d’aquest país i la seva cultura que, malauradament, no m’ha atrapat. Igual no he estat prou receptiva o les circumstàncies no han estat les adequades. En fí, temps al temps.

Està bé com a experiència però no és el país que jo triaria per viure i, malgrat molta gent diu que viure a Kènya és una passada, us puc dir que cap d’ells viu a Nairobi amb la població autòctona. Els expatriats, els estrangers que treballen i viuen en aquesta capital s’ajunten en ghettos a zones com Westlands o Village Market, o Muthaiga. No viuen ni a Kibera, ni a Soweto, ni ha Korokotcho….no podrien, és una vida impensable per un occidental. No és vida.

Aquí us deixo una perla fotogràfica de l’art per muntar andamis que tenen per aquestes terres. La foto la vaig fer l’altre dia. Seran els efectes del LARIAM????

En 8 dies a casa….

Després del Safari he tornat a la normalitat relativa (matí al diari, lectura del libre de Bolaño 2666, revisió dels reportatges sobre els feminicidis de Ciudad Juárez….). Aquesta setmana he visitat un “slum”, que és el terme utilitzat a Nairobi per parlar dels llocs plens de faveles que congreguen bona part de la població d’aquesta ciutat en un espai sense serveis i absolutament insalubre.

La meva visita té relació amb el reportatge que estic treballant sobre la SIDA i els seus efectes sobre la població. M’he sorprés en assabentar-me que gairebé 2 milions de nens i nenes kenians són orfes perquè els seus pares han mort a causa d’aquesta malaltia.

Bé, dons dilluns vaig ser-hi amb alguns d’aquests nens (alguns orfes, altres no, alguns seropositius i altres no) a Soweto, un dels slums de Nairobi.

Aquí us deixo unes fotos de la visita. Malauradament no vaig poder fer fotos fora de l’espai on els nens recollien el seu menjar perquè van advertir-me seriament que possiblement fós l’última vegada que veiés la càmera. De fet, vaig estar a Soweto tot un dia i pràcticament no vaig sortir del local. La presència d’un blanc no és gens usual i no passa inadvertida….què hi farem, Nairobi és així…..

En 8 dies torno a casa, al sol, les dutxes d’aigua calenta i el subministrament elèctric sense restriccions…..diuen que si visites Àfrica costa d’oblidar. Jo he vist dues Àfriques diferents: la dels turistes, la dels safaris fets a mida del consumidor, i l’altra Àfrica, la que pateixen diàriament els ciutadans, l’Àfrica de la inseguretat (clar que cal haver viscut en un lloc segur per no trobar normal la inseguretat de Nairobi, per exemple), de la corrupció política, de la pobresa….Molt difícil d’oblidar la primera Àfrica, però encara més difícil d’oblidar la segona.

fotos, fotos, fotos

De Safari a Nakuru i Massai Mara

Deixo algunes imatges del safari que estic fent als parcs de Nakuru i Massai Mara. He descansat de Nairobi (o Nairobery com és popularment conegut pels seus robatoris) i m’he mogut a la frontera amb Tanzania on estic la naturalesa s’expressa al 100 %. Les imatges no fan justícia al que han vist els meus ulls però pot ajudar a que us feu una idea.

A veure si demà puc…no hi ha forma de pujar les imatges.